Els textos que s’inspiren en grans clàssics corren el risc de quedar desdibuixats i de perdre’s en si mateixos, volent-se apartar de l’original, però alhora sense deixar-lo anar. En aquest cas, Rebekka Kricheldorf ha fet una gran feina. L’autora parteix de Les tres germanes de Txèkhov, però crea un text amb vida pròpia i el dota de profunditat a través de la ironia, entre d’altres recursos. En aquest sentit, Jordi Prat i Coll aconsegueix traslladar-lo amb una àgil posada en escena i amb un ús de l’humor que subratlla el patetisme en el que viuen els personatges, perfectament portats per uns esplèndids actors que estan totalment a l’alçada de la proposta.
L’obra resulta ser molt més que un divertiment, en la que les pors i les inseguretats reflectides acaben per esdevenir-nos molt properes. Així, els personatges viuen tancats en el seu propi món, escoltant-se només a si mateixos i obligant-se a interaccionar amb els altres per poder projectar i expressar el que tenen dins. En aquest sentit, es troben tancats dins d’un cercle del qual no són capaços de sortir per comoditat i egoisme, malgrat que aquest no els hi agradi. D’alguna manera, no poden veure més enllà d’on es troben i no poden ser realment feliços, ja que estan massa ocupats mirant-se a si mateixos. Així, celebren el seu patetisme, el qual resta difuminat al barrejar-se amb el de la resta. De fet, la beguda els serveix, encara que sigui per una nit, per tapar un món al voltant seu que va canviant amb el pas del temps i que acaba per portar tot allò que mai havíen volgut.