Una comèdia “amarga” de Rebekka Kricheldorf traduïda per en Joan Negrié que és també productor i intèrpret.
La Irina (excel·lent Rosa Boladeras) fa 38 anys i està desencisada perquè la seva festa d’aniversari és avorrida. Els pocs convidats que han vingut estan asseguts i no ballen. La música no li agrada, els convidats són avorrits i els regals tampoc són del seu gust. Masha (Anna Alarcón) és una de les seves germanes, està casada i no treballa, Olga (Victòria Pagès) és l’altra germana, l’única dels quatre germans que treballa de mestra en una escola i Andrei (Joan Negrié) és el germà que vol escriure un llibre…. tampoc treballa.
Una mirada de l’autora sobre un món estancat, sobre situacions que no ens agraden però que no som capaços de canviar perquè no en sabem o perquè és més còmode no fer-ho i deixar les coses com estan.
Dos personatges nous trasbalsen la família, d’una banda Georg (Albert Triola), amic de l’Andrei, atrapat en un matrimoni insatisfactori i que s’enamora de Masha. D’altra banda, Janine (Miranda Gas) que es casa amb l’Andrei, i porta dues criatures a la casa familiar. En ell veuen un alè d’esperança, en ella tot el que detesten.
Els tres aniversaris consecutius de la Irina ens permet veure els canvis en els personatges i en la realitat que els envolta i constatar el tedi de les seves vides. La incomunicació és gairebé la protagonista dels tres aniversaris. Els personatges dialoguen, però cadascú parla dels seus problemes sense esperar resposta o sense donar resposta. Evidencien la falta de comunicació entre les persones que estan juntes però estan soles.
Una posada en escena molt àgil i unes interpretacions que ens han agradat molt tant individualment com coralment. Una bona proposta que invita a reflexionar sobre la incapacitat d’enfrontar-se a situacions que ens agradaria canviar.
Si voleu llegir la valoració original sencera, només heu de clicar AQUÍ