Ara fa uns 20 anys que La Perla 29 va començar a treure el cap dins del panorama teatral. Va ser de la mà de la Sala Beckett, i la primera obra que es va representar va ser Els ulls de l’etern germà. Després de tants anys, amb tota l’experiència acumulada i un prestigi incontestable damunt les espatlles, l’espectacle ha tornat a mostrar-se al públic. Amb un únic canvi al repartiment –Xavier Ripoll per Bruno Oro- la companyia ha portat a la Biblioteca de Catalunya una peça fundacional i –vista ara, en perspectiva- un compendi molt clar d’intencions i maneres de fer.
Els ulls de l’etern germà és una faula passada pel filtre d’Stefan Zweig, un popular i prolífic autor austríac de la primera meitat del segle XX que ens va deixar un munt de novel·les, biografies, assajos… i unes poquetes obres de teatre. Tot i així, l’escena d’aquest país sempre li ha tingut certa devoció i s’ha inspirat sovint en la seva obra, però també en la seva vida, a l’hora de crear muntatges teatrals: La partida d’escacs, 24 hores en la vida d’una dona, Una hora en la vida d’Stefan Zweig (Antonio Tabares), Zweig, la fugida impossible (Toni Cabré), etc. La peça que ens ocupa es basa en una novel·la breu del 1922 en la que s’explica el camí cap a la purificació d’un guerrer anomenat Virata a la Índia del segle VI a.c. La història ens explica un procés d’aprenentatge, un bonic conte amb missatge final que parla de la justícia, de la recerca de la llibertat i de la tranquil·litat d’esperit.
Oriol Broggi es posa al servei de la faula, i també dels actors (impecables Òscar Muñoz i Xavier Ripoll), que amb la seva paraula i el seu gest fan aparèixer palaus, batalles i jardins exòtics. La música de Marc Serra també ajuda a l’objectiu final, que és el d’explicar una història amb el mínim… com aquelles rondalles que passaven de pares a fills amb el sol recurs de la veu i la imaginació. El resultat és bell, concís i certer. No es pot demanar massa més…