Quan un fa 20 anys s’ha de celebrar amb festa grossa. I això és justament el que han fet a La Perla 29, recordar el seu naixement duent a escena altra vegada la seva obra inaugural: Els ulls del germà etern del Stefan Zweig. El text per si sol ja és una garantia. Una bonica història amb clares reminiscències orientals sobre les conseqüències que té les postres accions però alhora, també la nostra inactivitat. Una petita fàbula amb tota la màgia del conte infantil però dirigida al públic adult.
Però no és aquí només on rau l’excel·lència. Cal destacar que la direcció d’Oriol Broggi és magistral. Potser amb una arrencada una mica densa, però que posteriorment poc a poc l’espectador s’anirà fent seva aquesta història. I és que l’alternança de veu narrativa i veu de personatge dóna un ritme que ajuda a que la tensió de l’obra no decaigui mai. I això, davant de tanta densitat filosòfica del text – que no pesadesa – era tot un repte. La llum alhora, també juga un gran paper narratiu alhora de crear un clima d’intimitat per convidar a la reflexió profunda.
Els ulls del germà etern és tan aviat una aposta segura com a la vegada una autèntica revelació. I esperem poder-la tornar a veure d’aquí 20 anys més. Al final la història, encara que sigui la mateixa, sempre creixerà en la mesura que ho fem nosaltres.