Aquesta faula oriental de Stefan Zweig ens trasllada a l’Índia, on un guerrer fidel al seu rei anomenat Virata, cerca alliberar-se de la culpa que li persegueix des que va assassinar al seu germà sense voler.
És possible ser lliure vivint en comunitat? Existeix la veritable justícia? Com deslliurar-se de la culpa? Diuen que un bon personatge és aquell que dubta, que es qüestiona els seus actes, i l’heroi d’aquesta història ho fa constantment. En la cerca de la redempció de la seva culpa anirà viatjant des de l’acció total (la lluita d’un guerrer) fins a la inacció absoluta (la contemplació de l’asceta). No obstant això, la inacció és ja un tipus d’acció, ja que la mera existència silenciosa i estàtica també genera unes conseqüències de les quals som responsables. Així, Virata descobrirà que l’única manera de viure sense culpa és deslliurar-se de la pròpia voluntat, perquè la veritable llibertat està en servir a l’altre, en ser-li útil.
La posada en escena és sòbria, senzilla i tremendament efectiva. Els dos actors en escena, Óscar Muñoz i Xavier Ripoll, al comandament de la recognoscible direcció d’Oriol Broggi, van alternant la narració i la interpretació servint aquest conte amb una delicadesa que ens atrapa. A més, la música en directe de Marc Serra, el joc de llums i ombres de Pep Bracons i fins i tot algunes projeccions puntuals contribueixen a crear aquest ambient tan íntim com càlid.
En definitiva, la perla 29 ens fa aquest homenatge reestrenant la seva obra fundacional 20 anys més tard, seguint amb la seva línia humanista, amb un text preciós i una direcció impecable al que ja ens tenen acostumats.