Cesc Gay aterra en el món del teatre i ho fa aportant tot el bagatge adquirit en la seva prolífera trajectòria cinematogràfica. De fet, les seves pel·lícules sempre han transmès un cert aroma teatral, ja sigui per fer ús d’un exhaustiu anàlisi de personatges o per presentar-nos escenes sense artificis i prioritzant la direcció d’actors. En aquest sentit, hi havia expectació per veure el seu debut i, cal dir que, no ens ha defraudat en absolut.
La nova aposta del Romea és una d’aquelles comèdies que et fan riure de debò, al mateix temps que et trobes amb un material consistent i intel·ligent al darrera. En part, això s’aconsegueix gràcies a l’ús d’una història quotidiana en la que, de ben segur, l’espectador s’hi veurà reflectit en més d’una ocasió, com acostuma a passar en les propostes d’aquest director i autor. Així, Gay dibuixa dues parelles amb formes antagòniques de funcionar, utilitzant el recurs de les rèpliques de forma molt eficaç i movent-se per una estructura convencional que li funciona. Tot i això, trobo una mica forçada alguna situació de la part final de l’obra, que malgrat servir per anar tancant la trama, no acaba de ser del tot encertada en el meu parer. En aquest punt, el balanç entre la comèdia i el drama em sembla una mica inversemblant, però en cap cas espatlla el seu conjunt.
D’altra banda, l’equip actoral reflecteix la seva química dalt de l’escenari i ens ofereix unes interpretacions que de ben segur agradaran a l’espectador, gràcies als matisos que Gay ha plasmat en els seus personatges i que els actors han sabut recollir eficaçment. D’aquesta manera, actors, director i text es fusionen perfectament en un muntatge que, sens dubte, ens farà passar una molt bona estona.