Ens trobem amb un escenari pràcticament buit, amb uns objectes ( i un vestuari) que es jugaran tot el temps per situar-nos en diferents atmosferes, diferents temps i diferents continents, alimentant el nostre imaginari. En escena 1 actriu, dues dones i l’aparició puntual d’algunes de les persones que les envolten. Paral·lelisme entre dues històries separades per una gran distancia tant espacial com temporal, i tan pròximes al mateix temps.
Els nexes comuns entre aquestes dues vides, les metàfores i tot el que ocorre i al que es fa referència, està perfectament lligat a través d’un guió fantàstic, enginyós i dinàmic, que l’actriu ha interioritzat, sentim que ha fet completament seues les paraules. A més ens arriba clarament tota la feinada que hi ha darrere d’aquets minuts en escena, no sols a nivell artístic sinó també, i especialment a nivell d’investigació i de recerca històrica. A través de la peça no només coneixem la nostra situació actual de la mà de la Victòria (que és ella, però potser eres o seràs tu, jo i tantíssimes persones més), sinó que descobrim ( algunes) la vaga d’inquilins o vaga de les escombres del 1907 a Argentina, així com la tràgica mort de Miguelito, un dels joves que s’hi va adherir i al que la policia va assassinar. Destaca la manera en què ens fan arribar tota aquesta informació, quasi sense ni adonar-nos-en. Anem participant en la construcció de l’argument poc a poc, atrapats pels fets, que no deixen indiferents i que donen molt material què reflexionar i del que parlar a la sortida. No cau en el drama, en la morbositat ni en exageracions innecessàries, justament perquè no cal. Es centra en el què hi ha, sense més ni menys, perquè això ja és potent, és real, i ens toca en el nostre dia a dia cada vegada a més persones.
És un format molt agraït per a sensibilització i crítica sobre el tema que tracta: breu, senzill, clar, fresc. Directe i narrat però, al seu temps, teatralitzat. Un format perfecte com a llavoreta que anar movent i plantant per tants llocs com sigui possible, per fer arribar fins i tot al racó més perdut la denúncia que exposa.
Recomanable. Esperem que pugui arribar a petits i grans públics per anar prenent consciència, reflexionant i portar a accions!