És per tots ben sabut que no abunden els personatges de gent gran en el món del teatre i, molt menys, que siguin protagonistes de l’obra. En aquest sentit, a En el estanque dorado no ens trobem amb un, sinó amb dos personatges d’aquesta mena i són d’aquelles perletes que permeten lluir-se als actors que els interpreten. Així doncs, tant Lola Herrera com Héctor Alterio estan magnífics en els seus papers i ja només per això ben val una visita al Teatre Romea. D’altra banda, el text no destaca per la seva originalitat, ni tampoc per un tractament profund del tema o per ser especialment realista, però la història representada resulta entranyable, divertida i amena, fent sortir a l’espectador amb un somriure dibuixat a la boca.
La direcció de Magüi Mira és força àgil i atorga tot el protagonisme als actors, que són el pilar de l’obra. En aquest sentit, els actors mostren una actuació natural en la que es nota la seva veterania, oferint en tot moment una interpretació còmica sense caure en el parany de la sobreactuació i provocant empatia i tendresa a l’espectador. A més, un altre aspecte destacat és la escenografia, que tot i ser senzilla, es força suggerent i aconsegueix amb un disseny del fons molt treballat evocar l’espai exterior i abraçar al mateix temps l’interior.