Òpera, dansa i flamenc a la Muntaner. Un espectacle que tal i com ha explicat Murias neix dels petits espectacles concert que als anys 20 es feien per les cases, sobretot a Andalusia i a Madrid, on un “senyorito” convidava a un “bailaor”, un músic i un “cantaor” a casa seva i es passaven dos dies o més tancats, sense parar de cantar i ballar.
Amb aquesta obra s’ha volgut rememorar l’ambient que es vivia durant aquella època, fent un repàs de la seva música. Es tracta d’una espècie de recital atípic on quatre personatges solistes: un pianista, una soprano, una bailaora i un músic expert en les castanyoles, juntament amb el públic, creant un espectacle íntim i proper.
En un cuartito los cuatro sorgeix parafrasejant la copla per burleries, va de les sonates de Doménico Scarlatti a les melodies de Joaquin Nin, Pablo Luna, Manuel de Falla, Joaquín Rodrigo, Federico García Lorca o A.Vives.P.Luna. Alguns dels temes que em pogut escoltar han estat: “Tus ojillos negros” (Falla), “Granadina” ( J. Nin), “Cantar del alma” (Mompou), les “Sevillanes del s XVIII” (Lorca), “La Tarara”, els “Clavelitos”… Fins i tot alguns temes com la “Farruca de El Sombrero de tres picos” de Falla, han estat interpretats les castanyoles i sense ball.
Ha estat un espectacle irregular on hem vist números millors que altres. Haig de ressaltar a Manuel Díaz per la seva magnífica forma de tocar el piano amb un solo espectacular, a “La Chamela” per un parell de números on ens ha demostrat el seu art en el ball, sobretot el del “zapateao” que ha sigut extraordinari, en Carlos Murias a part de demostrar de ser un gran professional en tocar les castanyoles, ha fet servir diversos instruments de percussió com els pals de fusta, castanyoles eivissenques o els cròtals, la María Viñas ha posat molt de sentiment en totes les cançons.
Hi havia posat moltes més expectatives en aquest espectacle, però al final ha estat bastant irregular.