Un text del dramaturg irlandès Owen McCafferty dirigit per Ferran Madico que, tal com va comentar a la roda de premsa, feia temps perseguia un text que parlés de reconciliació després d’una època de terrorisme polític. EN VEU BAIXA parla de la violència però també s’interroga sobre què s’ha de fer un cop la violència activa s’ha deixat de produir.
Els dos protagonistes acaben dialogant sobre el que va passar un mes de juliol del 1974 i Robert és requerit com a testimoni del que s’està parlant.
Una magnífica escenografia que tret d’algunes ampolles de licor molt “catalanes” ha reproduït a la perfecció un pub de la Irlanda del Nord, un local ple de grafitis a les parets i a terra.
Una obra que ens obliga a reflexionar sobre la necessitat de tancar el passat per poder continuar vivint en el futur. Hem de valorar fins a quin punt s’ha de fer un esforç personal i col·lectiu per esborrar les conseqüències de la violència terrorista, per intentar perdonar (que no oblidar) i entendre les motivacions que van impulsar als botxins a fer el que van fer.
També ens obliga a reflexionar sobre la utilització dels nens en les accions terroristes, de com poden ser responsables d’unes accions quan no són ni responsables encara de la seva pròpia vida. Els hi podem demanar responsabilitats un cop adults??, els hi podem guardar rancor??, els podríem perdonar??
Unes interpretacions molt creïbles dels tres actors, tan creïbles que hem acabat convertits en testimonis actius dels monòlegs/diàleg d’ambdós protagonistes i quasi quasi en jutges del que va succeir.
Si hem de posar algun però, potser en alguns moments l’hem trobat excessivament lenta i nosaltres potser l’haguéssim retallat uns minuts.
Valoració sencera AQUÍ