L’entremès és una peça dramàtica, burleta, breu i d’un sol acte, amb molt de moviment i enrenou per part dels protagonistes; personatges que pertanyien a les classes populars i que solia representar-se a finals del segle XVI i durant el segle XVII i XVIII ( durant el segle d’or espanyol), fins a la seva prohibició en el 1780. Es tractava d’un espectacle que es basava fonamentalment en l’entreteniment. Petites obres senyalades d’immorals en la seva època, on es criticava obertament els costums d’aquells temps. Un dels dramaturgs més representatius d’aquest tipus de relats va estar Miguel de Cervantes Saavedra.
En aquesta ocasió la companyia La Abadia, ens presenten tres dels vuit “entremeses” escrits per Cervantes: “La cueva de Salamanca”, “El viejo celoso” i “El retablo de las Maravillas”.
“Entremeses” va ser la segona obra que la companyia La Abadia va interpretar ara farà uns vint anys; quatre dels actors de les hores, els hem pogut tornar a veure de nou a escena (Inma Nieto, Jose Luís Torrijo, Miguel Cubero i Elisabet Gelabert).
L’escenografia és senzilla, podríem dir fins hi tot minimalista. Un arbre serà l’element principal, i al seu voltant és on succeiran totes les històries. Penso que el director José Luis Gómez ha preferit donar més importància a la interpretació i als efectes sonors, que a l’escenificació .
Els actors, deu en total, han fet una gran feina interpretativa, tots molt professionals i d’un mateix nivell. Sota la gran direcció de José Luis Gómez, els hem vist cantar i ballar, recitar refranys i expressions populars.
Cervantes solia ridiculitzar als seus personatges, ja sigui amb l’estatura ( baixets o grassos) o amb la seves manera de ser (ingenus, despistats i fàcils d’enganyar); personatges d’aparença molt culta, però que en el transcurs de l’obra queda demostrat que és tan sols la seva imatge, ja que en el fons són ignorants, dèbils o innocents, com el típic “tontet” que tothom s’aprofita d’ell. Haig de reconèixer que els actors ho han clavat !!!
Amb el text es poden apreciar perfectament les diferents classes socials de cada personatge. Cervantes utilitza un llenguatge molt característic en les seves obres, és capaç de ridiculitzar-los, per més tard alabar-los, demostrant d’aquesta manera el gran domini que té de la paraula, la composició i l’estructura en fer els entremeses, aconseguint que el públic estigui pendent tota l’estona del quin serà el desenllaç final.
Els efectes sonors i les percussions han estat una de les parts més importants de l’espectacle; instruments, plaques metàl·liques i demés objectes sonors han estat capaços de reproduir amb exactitud el so d’un ocell, el soroll de la pluja, una pedregada, els trons, cops de porta,…A l’altre banda de l’escenari, tot el vestuari i complements necessaris per que els actors es canviessin (dalt mateix de l’escenari) per poder interpretar els diferents personatges de cada història. De fet tots els actors entren per platea fent sonar un xiulet, xulet, gerret o piulet ( instrument de vent de buf humà, dels anomenats d’imitació de sons, que imita el cant dels ocell), amb ells ens hem deixat endinsar dins del camp, en el poble on un arbre serà el punt de trobada final de cada entremès.
Tots els entremeses tenen una cosa en comú: la crítica de les costums d’aquella època, que eren considerades del tot immorals. Es toquen temes com la gelosia, la infidelitat, la credulitat i la burla. Però el més curiós de tot és que al final de cada història tots els protagonistes acaben ballant i cantant com si rés hagués passat.
En definitiva han estat dues hores de diversió que se’ns han passat volant.