No és tan estrany com sembla

Entrevistes breus amb dones excepcionals

Entrevistes breus amb dones excepcionals
01/03/2024 - TNC – Teatre Nacional de Catalunya

Aquesta obra es va escriure fa més de set anys i representada a Paris i Montreal amb molt d’èxit. El títol et fa pensar que entrevistaran a dones conegudes pel seu paper a la historia i agafa per sorpresa. Les dones són excepcionals, l’obra també.

Joan Yago ens ha sorprès perquè situa a les entrevistades a l’Amèrica més recargolada. L’excentricitat i imaginació de Joan Yago supera els seus propis límits ja coneguts de la Calòrica. Com a la novel·la de Henry James, (The turn of the screw), ell dona una volta de rosca a situacions forçant-la al màxim amb el perill de que es puguin produir problemes sobreafegits. I et manté alerta perquè els temes són surrealistes però molt creïbles. De vegades, cal hipertrofiar situacions per fer més visibles els anhels i problemes de la societat occidental.

Amb la ironia i el sentit de l’humor que el caracteritza, Joan Yago crea un text fantasiós, excèntric, exagerat però ple de veritats o corrents ideològics actuals com la congressista republicana defensora de les armes amb la idea tan incrustada a la societat americana de la llibertat individual i la defensa personal. Les altres tres són més esotèriques, la que defensa la bellesa des d’un mon irreal, la llibertat en l’automedicació, la cerca de la immortalitat o la més esperpèntica, la dona atrapada en el cos d’una nena, la qual cosa no està tan allunyada de la realitat ja que està plenament acceptat el fet de la persona atrapada en el cos d’una altra de diferent gènere. L’entrevistadora és Mònica Almirall i les intèrprets són de luxe Elisabeth Casanovas, Miranda Gas, Anna Barrachina, Muntsa Alcañiz i Yolanda Sikara.

Sota la direcció de Mònica Bofill, el text de Yago en surt enriquit i adquireix tints de normalitat. Entre cada entrevista ens regalen cançons i música en directe interpretat per les mateixes actrius. Joana Martí dissenya una escenografia vistosa, mòbil i lluminosa en forma de diferents espais com capsetes que s’obren i tanquen. Els canvis ràpids de vestuari, d’objectes escenogràfics i d’espais en dos alçades li dona a tota l’obra una gran agilitat i vistositat.

← Tornar a Entrevistes breus amb dones excepcionals

Enllaç copiat!