Una de les coses que més em fa gaudir del teatre són aquelles propostes que realment resulten complicades de dur a escena. Equus n’és un exemple, un repte majúscul en molts sentits: posada en escena, interpretació i direcció.
Equus és una obra del dramaturg Peter Shaffer escrita l’any 1973.
Està inspirada en un fet real, una història commovedora sobre la fascinació sexual i religiosa que exerceix un cavall en un noi de 17 anys, i el seu tractament en un hospital psiquiàtric.
Es tracta d’una obra de caire detectivesc, en el que s’utilitza diferents metodologies del psicoanàlisis i la psicopatologia. És un text en el qual l’autor reflexiona i ens convida a reflexionar sobre el que és o es considera “normal” dins la nostra societat.
Equus és el quart muntatge de Cop de Teatre, una companyia teatral fundada el 2011 per Denis Fornés amb l’objectiu de dur a terme projectes teatrals amb un contingut sovint reflexiu i trencador. Es va estrenar al Teatre La Massa de Vilassar de Dalt i al Teatre Principal de Tarragona la tardor de 2018 amb gran èxit de crítiques i públic; el 2020 s’estrena a La Seca Escenari Brossa de Barcelona, i el 2021 es representa a l’Espai Escènic de Ca n’Humet del Masnou, on finalment l’he pogut anar a veure.
La obra és molt potent, ja sigui pel text, com per la interpretació del personatge protagonista.
La escenografia d’Ainoa Guilera ens situa en diferents espais: la consulta del psiquiatra, l’habitació del noi, les cavallerisses, la platja, els jutjats,…Tot i que és una escenografia fosca, esdevé una escenografia atraient. La composició, els elements escènics, la tonalitat de la llum, l’ambientació,
Els canvis de llum i els sons ambientals ens transporten del present al passat i viceversa, marquen els canvis de personalitat de l’Alan i diferencien les seqüències dels somnis i transgressions al passat. Mitjançant els flashbacks escènics anirem coneixent quina ha sigut la causa o motiu que ha portat a l’Alan a buidar els ulls dels cavalls.
El vestuari i utillatge, com les màscares de cavall, calçat del genet,… són realment espectaculars.
Malauradament les interpretacions han estat una mica desiguals.
Espectaculars l’actor Andreu Lahoz que dona vida al cavall i genet, mostrant un treball físic i corporal excepcional, recreant a la perfecció els moviments del cavall; i l’actor Pau Rosell, que ens regala escenes memorables, de gran força i energia; escenes plenes d’erotisme, escenes angoixants, escenes que desperten tendresa, escenes que incomoden,… Afrontar un paper tan exigent i difícil, ja sigui a nivell físic, com emocional, incloent-hi el nu integral i estar tota l’estona en escena, mereix tot el meu reconeixement i admiració per aquest jove actor, que va aconseguir posar en peu a tot el públic.
Equus ens mostra una visió molt crítica sobre la societat repressiva i les pulsions sexuals de la joventut i que fa que ens qüestionem les nostres pròpies conductes i pors.
Passió o raó?