Una casa familiar en una població marcada per ser un assentament de militars, que venen i van. Hi ha vida perquè hi ha moviment, però aviat tot això quedarà quiet per sempre més. Olga, Irina i Maixa son tres germanes que després de la mort del seu pare s’han fet càrrec de la casa i també d’atendre als convidats en cada celebració feta tradició. Al seu voltant reapareixen amics, oficials i persones no gaire benvingudes. Totes tres tenen anhels que saben és molt difícil que es compleixin. Olga desitja trobar un marit i tenir la seva pròpia família; Irina no pot esperar l’hora de tornar a Moscou i retrobar-se amb la seva infantesa, quan era feliç; i Maixa apàtica amb la seva vida marital, busca una il·lusió que la faci tornar a sentir-se viva. La mort del seu pare va desencadenar, en certa manera, la seva desfeta vital.
Aquesta producció té una posada en escena preciosa, delicada i molt audiovisual que ajuda a traslladar un relat coral a només quatre persones de manera magistral. El joc de càmeres, plànols, il·luminació i projeccions contextualitza aquest text complex, amb segell innegable de Txèkhov, que mostra infinitat de punts de vista. Així, en una casa en miniatura que presideix l’escenari, podem veure allò que ens expliquen els personatges sense necessitat de posar-ho tot a escena. Un muntatge imprescindible per poder retallar un text llarg que amb només tres personatges seria molt difícil de fidelitzar de l’essència original.
La connexió entre Anna Roy (Olga), Júlia Genís (Irina) i Ona Borràs (Maixa) i les seves tres germanes és molt especial i això ajuda a resoldre algunes mancances del text que el fa feixuc i dens a vegades. Costa entrar en el món de Txèkhov unes quantes escenes, és difícil que l’espectadora s’ubiqui fins que el relat ja està prou avançat per saber on col·locar les peces. Tot i l’ajuda audiovisual, el text inicial no té un fil clar que senti les bases per una bona entesa des del principi. Un cop superat aquest escull i immersa en el món que està creant tota la posada en escena, el viatge és plaent i bonic.