Mai he tingut el gust, encara, de tenir l’experiència de sentir l’adrenalina que deu produir fer una escape room. Curiosament penso que aquest nou fenomen podria acabar convertint-se en la competència més directe del teatre, i Joel Joan i Hèctor Claramunt han fet tot el contrari, han aprofitat aquesta similitud i s’han emportat l’adrenalina de l’escape room a una sala de teatre, on encara que els espectadors no siguem els protagonistes, ens hi sentim part.
Una comèdia divertida, intel·ligent i sorprenentment actual on el que més destaca i li aporta valor és el segell Joel Joan, i es que això és el que vaig sentir, un revival dels agradables moments que passava de petita amb Plats Bruts.
Ens presenten uns personatges, tot i que una mica estereotipats, responen bé a la identificació del públic i sobretot, a la connexió amb l’humor que tanta falta fa a la situació catalana.
L’hora de la tensió és emocionant i es passa una agradable estona. Però no només hi trobem riures, sinó també una petita reflexió sobre la mentida i les etiquetes que tan necessàries ens resulten, però tan poc reals són, ja que les persones som molt més que un estereotip.