Ese portugués és una història de traïcions. O, més aviat, d’entendre-les. I si són, de vegades, simplement voler canviar i millorar? És traïció voler deixar anar aquells amb qui hem estat bé per voler estar millor? Poden perdonar, els abandonats?
En una simpàtica escenografia de camp de futbol on es juga aquest partit decisiu a la vida d’una parella, es desenvolupa una intensa nit amb flaixbacks.
Una mala nit, on la núvia del Joel ha desaparegut camí d’una més que probable “traïció”, ell espera, desespera i surt a buscar-la. La casualitat fa que se li aparegui (mai millor dit, ja que ve a ser una veu de la consciència que el farà contemplar la complexitat humana amb ulls més obert als grisos), el gran traïdor, Luis Figo, que va marxar al Madrid per guanyar la Novena, ser un galàctic i cobrar més, clar. Resulta que el Joel encara no ha superat aquella traïció. Igual que no entén perquè la seva xicota potser ha fet el mateix. No es planteja si és que ell ja no és suficient, si ella estava tan bé amb ell com ell amb ella… Va descobrint d’una forma molt simpàtica i a estones hilarant però amb apunts tan autèntics com tristots, la vida de ese portugués. Els inicis, la lluita i sacrificis, també emocionals, per arribar a l’elit i, molt important, altres traïcions. Irònicament, si va arribar al Barça va ser per haver traït a altres, fets que els culés no han volgut processar, en general.
Si ha traït abans, un futbolista, la parella…què et fa pensar que amb tu no ho tornarà a fer? Sabeu allò de Roma no paga traïdores? Podem confiar plenament en qui ja ha traït i creure que a nosaltres no ens ho farà? Mai el deixarem marxar a una altra relació per voluntat pròpia? No hi ha perdó possible?
Molt d’humor gràcies especialment a la interpretació del Figo de l’Adrià Díaz (94 minuts), la humana perplexitat del Joel de l’Oreig Canela, atrapat amb amors i fidelitats absolutes no correspostes i la Cristina Martínez, que té el paper potser menys definit.
En resum: una proposta molt arrelada al sentiment col·lectiu majoritari que amb l’excusa de Figo i amb còmplices interpretacions, planteja temes poc tractats però omnipresents (qui no ha traït alguna vegada o ha estat traït?) amb humor, versemblança, humanitat i enginy. I no patiu, que surt el famós garrí.