La idea, l’obra, el muntatge, la il·luminació, la direcció i les interpretacions. He quedar absolutament fascinat per una obra que em va costar d’entendre, perquè d’entrada no és fàcil, especialment pels nascuts l’any 40 i educats en el franquisme i amb una llibertat sexual que amb molta sort (molta) era una llibertat vigilada.
Tot i només ser quatre, una obra “coral” per com s’entrellacen els protagonistes. Històries de desamor entre persones immadures emocionalment. La meva àvia deia que “qui no té un nap, té una col”. Aquí tots quatre tenen naps i cols. No us la perdeu, val molt la pena.
Crítica completa » https://bit.ly/2wRFD1S