Jerry Jeff Walker va escriure la cançó de Mr Bojangles al 1968, cançó que mereix unes línies per situar l’espectador.
Tres anys abans, em plena celebració del 4 juliol hi va haver un assassinat i de manera preventiva es va detenir a tots els presents. Els empresonats, utilitzant sobrenoms per a no ser identificats, s’ explicarien la historia de les seves vides. Una d’elles, protagonitzada per un pidolaire, va cridar especialment l’atenció de l’autor quan es va entristir al recordar la mort del seu gos. Aleshores algú va demanar alguna cosa per alegrar l’estança i el vagabund es va obligar a ballar com si fos la seva comesa a la vida. Aquest rodamóns es feia dir Mr Bojangles, prenent el nom d’un famós ballarí mort uns anys enrere
Olivier Bordeaut escriuria al 2016 “Esperant Mr Bojangles”
Paco Mir es serveix de l’argument del llibre per dirigir una tragicomèdia. La història d’una parella que s’estima de manera irracional i que utilitza el ball com a aïna per tapar la seva dissort i per endolcir una malaltia mental davant la seva filla, interpretafa per la Lua Amat que fa de narradora de tota la historia: del que és i el que no és, del que recorda del seu pare escriptor, (Lluís Villanueva), a cops disfressant la realitat: perquè si la vida és avorrida, és de justícia inventar-se un altre final.
Una història que llueix gràcies als seus intèrprets, personatges esperpèntics que entomen el rol de “teatre dins el teatre”. En destaca el paper de la Sílvia Abril que li escau justament per la vessant còmica.
La Mariona Ubia és l’artífex d’una escenografia austera i pràctica capaç de traslladar-nos als diferents indrets gràcies a una il·luminació curosament reeixida.