Quatre dones en una habitació. Procedències diferents, ideologies diferents, moments vitals diferents i, en definitiva, diferents maneres d’entendre la vida i la mort. A fora, una revolta.
Però la peça no és un debat conceptual sobre què està bé i què no. Ens trobem davant d’un text interessantíssim que avança en espiral i que, com una gran aixada, a cada passada fa un solc més gran a la intimitat d’aquests quatre personatges i ens permeten veure allò què viuen i també com ho viuen (recorda molt a textos de la Caryl Churchill)
El distanciament creat pels comentaris que fan els personatges d’allò que diuen i fan combinat i trenat amb una interpretació de caràcter més realista exigeix a les actrius unes grans piruetes interpretatives. L’estructura que durant uns quants minuts se’ns mostra complexa i en un primer terme acaba sent una bastida excel·lent per una història temàticament interessant plena de clarobscurs que t’atrapa i t’emociona.
Hi ha molts motius per veure aquesta obra: conèixer Abi Morgan (per tots aquells que encara no la conegueu), veure un nou treball d’una de les grans directores del nostre país o gaudir de la interpretació de Miriam Iscla (que segueix despuntant) Lluïsa Castell, Laura Aubert i Gabriela Flores.