La punta al coixí és un art tèxtil que consisteix en elaborar unes filigranes fines i complexes a partir de l’ús d’un patró de cartolina, fil, boixets, agulles i un coixí. Dons això és ben bé el que és “Esplendor”, una autèntica filigrana; una obra complexa, i d’estructura complicada, que Carme Portaceli ha dirigit brillantment.
El text és una filigrana, pensaments interns en veu alta i monòlegs interiors, molt propi de la dramaturga britànica Abi Morgan. Un text difícil d’entendre d’entrada, dons no es tracta d’una obra amb una continuïtat; sinó que al llarg de la representació anirem veient, un cop rere un altre, les mateixes escenes, però des de diferents perspectives.
L’escenografia dissenyada per Anna Alcubierre ens mostra l’interior del saló d’una casa on hi viu algú benestant. De seguida sabem que es tracta de la casa d’algú amb molt de poder. Tot el mobiliari és de color blanc, tret de dos gerros de vidre de color vermell, que trenca amb la fredor de l’espai escènic. Tot és ple de simbologia.
Encara que el país no està especificat, de seguida podem imaginar on succeeixen els fets. Es tracta d’una ciutat en plena revolució (se senten trets al llarg de l’obra). La part nord del país s’ha revolucionat davant del abús de poder d’un dictador militar.
És hivern i a fora neva.
Quatre dones esperen dins del saló. Beuen molt alcohol . Esperen al president. Una és la seva esposa (Míriam Iscla), l’altre és la “millor amiga” de la seva dona (Lluïsa Castell), una corresponsal de guerra que li ha de fer una fotografia (Gabriela Flores) i la intèrpret de la fotògrafa (Laura Aubert). Totes quatre actrius fan una feina d’interpretació extraordinària. Interpretacions que requereixen d’un gran nivell de concentració, ja que es tracta d’una obra complexa i realment complicada.
El vestuari està molt estudiat i reflecteix la personalitat i estatus de cada personatge.
Penso que és una obra, en tot el seu conjunt, extraordinària. No és un teatre fàcil. A mi m’ha agradat moltíssim. Vaig sortir del teatre entusiasmada i encara avui estic realment impressionada i contenta, per seguir descobrint gent que té una capacitat de creació increïble.