Estem davant d’un musical de petit format realment curiós. I diem que és curiós tant pel tema escollit com per la forma i, sobretot, pel repertori triat. Les cançons podrien ser les d’un recital de Maria del Mar Bonet o Marina Rossell, però l’eix comú que les vertebra és el que ha impulsat a la companyia Teatre Nu a aprofundir en el llegat una mica sinistre de la cançó popular catalana. Suposo que a molts indrets les rondalles i les cançons que es transmetien de viva veu estan plenes de fets escabrosos i rocambolescos, però no deixa de sorprendre la gran quantitat de lladres i assassins que s’amaga darrera de temes innocents que hem cantat, o hem sentit cantar, mil vegades a casa nostra.
És cert que l’excusa inicial és una mica pobre i que la línia argumental que la segueix acaba essent excessivament prima. Ara bé, no es pot negar que l’espectacle funciona, sobretot per la màgia de Jordi Vidal i la música (i els sons) de Laia Vallès. Tots sabem que Vidal és un gran actor i un gran cantant (Rèquiem for Evita, Guillermotta, El jovencito Frankenstein) però aquí li veiem registres que encara no coneixíem, a part de brillar com sempre en els temes musicals.
Estimadíssims malvats potser no serà una proposta apta per a tots els paladars, però la seva originalitat mereix que la col·loquem en l’apartat d’interessants rareses que apareixen, de tant en tant, per la cartellera barcelonina.
