El punt de partida d’aquest espectacle és a partir de la cançó del segle XVIII L’hostal de la Peira.
Amb la sang de tes venes o-là
les mans em vull rentar,
Amb la sang de tes venes o-là
les mans em vull rentar,
i amb ta cabellera, o-là,
me les vull eixugar, o-là,
me les vull eixugar.
Estimadíssims malvats, de la companyia Teatre Nu, és un monòleg musicalitzat que ens explica un crim real del segle XVIII a partir de cançons tradicionals i música electrònica. Un espectacle que compta amb dramatúrgia i direcció de Víctor Borràs Gasch i és protagonitzat per l’actor i cantant Jordi Vidal, guardonat el 2021 amb el Premi de la crítica com a Millor actor musical per Guillermotta, el seu darrer espectacle.
Sense la intenció de fer espòiler, us avanço que l’actor Jordi Vidal està molt vinculat a la història sobre la qual es construeix aquest espectacle.
Què ha quedat d’aquesta història? Una cançó, La mossa traïdora.
L’espai sonor i els arranjaments musicals, una fusió de melodies populars amb música electrònica, efectes sonors, modulars i sintetitzadors, són obra de la compositora i música Laia Vallès, que està tocant en directe durant tot l’espectacle i també en fa una petita col·laboració escènica.
Totes les cançons de l’espectacle parlen sobre assassinats, robatoris, dolor i sang. El testament d’Amèlia, La cançó del lladre, La mossa traïdora i L’hostal de la Peira en són algunes de les cançons que formen part de l’espectacle.
Tot i que les melodies són precioses i alegres, el seu contingut és malvat i pervers.
Estimadíssims malvats és un espectacle molt visual. L’escenografia de Llorenç Corbella, que omple l’espai escènic de cordes que engabien els protagonistes, és realment espectacular, de la mateixa manera que el disseny de llums, creat per Paula Crespo, és impressionant. Escenografia i il.luminació donen molt de joc escènic.
Pel que fa a la interpretació, sempre és un plaer escoltar la magnífica veu d’en Jordi Vidal. També la seva part còmica és un dels seus punts forts. En aquesta ocasió a més a més el veurem ballar i transformar-se en una espècie de personatge còmic maligne que ens recorda una mica als personatges de Loki o Arthur Fleck.
Estimadíssims malvats posa de manifest la crueltat de les cançons tradicionals i de les històries que expliquen, cantarelles populars que s’han acabat convertint en cançons festives de manera inconscient, i de com la banalització del mal ha influït en la construcció de la nostra societat. Històries reals de crims molt antics que ens arribem en forma de cançó popular, històries doloroses d’origen traumàtic, maldats que la gent canta de manera festiva. Cançons que enalteixen als malvats i s’oblida de les víctimes.
També és una reflexió sobre com els humans ens posicionen davant el mal i de com ens sentim fascinats pel morbo que ens generen alguns fets, històries o imatges que poden ferir la nostra sensibilitat.
Estimadíssims malvats m’ha semblat un espectacle molt original, visualment espectacular, musicalment i vocalment extraordinari, tot i que vaig tenir la sensació que hi va faltar quelcom per ser un espectacle del tot rodó. No sé, personalment, em va faltar alguna cosa, tot i que no sabria dir el què. Penso que el dia que hi vaig anar la connexió entre actor i públic va fallar. Així i tot, paga la pena anar-hi pel meravellós espectacle que han creat i per gaudir de la magnífica veu d’en Jordi Vidal.
