“Una cançó s’és dictada el Dia de Sant Joan, d’una mort que és succeïda… Ja us ho aniré explicant!” així comença la cançó La mort del pare Jordi. I com aquesta, tantes músiques populars passades de generació en generació sense posar en dubte les seves lletres ni orígens. La tradició sempre ha sigut cantar-les i compartir-les.
Jordi Vidal fa un repàs en aquesta obra d’algunes peces del cançoner popular català. Melodies tradicionals que transformen la tragèdia en una animada tonada que es va repetint d’uns als altres fent-les perdurar en el temps, on lladres i assassins son aclamats i a les víctimes se’ls hi esborra la identitat. Durant aquest viatge per la cultura musical catalana, es van desgranant crims antics i històries reals que mostren una fascinació intrínseca de l’ésser humà pel mal. El text es pregunta quan dura el dolor i el patiment que provoquen aquests actes monstruosos.
És un muntatge atrevit i potent que amb una imatge visual fosca i minimalista es construeix a través dels sons i la música de Laia Vallès i, sobretot, de la veu impressionant de Jordi Vidal. L’espectadora queda atrapada i perduda en la seva capacitat vocal, hipnotitzada per la melodia i les lletres que transporten a mons tèrbols embellits per un cant absolutament preciós. En algunes ocasions el públic oblida què ha anat a veure al teatre, perquè només vol continuar perdut en el viatge auditiu que proposa Vidal. És una autèntica meravella.
És cert que el trajecte per aquesta memòria col·lectiva és molt interessant i enriquidor, especialment per aquells/es que no tenen un coneixement d’aquesta tradició musical, però el missatge es perd una mica en l’estructura escollida. Sí que crea una curiositat que enganxa a l’espectadora al relat que es vol explicar, però al final queda la sensació que un recital de les cançons amb interludis per contextualitzar els fets o l’època haguessin funcionat millor per acabar d’arrodonir la peça.
Amb tot, el plaer d’escoltar a Vidal i la passió en què es narra tot el passeig per aquesta història son al·licients suficients per deixar-se emportar per cada nota que ressona al teatre.
