Ha estat una sorpresa descobrir aquesta companyia de teatre, Xucrut, compromesa amb el medi ambient i la societat, que reflexiona sobre els models de vida a la societat de consum en obres com “Quina tela” i “No et consumeixis” o la pobresa energètica a l’obra “L’apagada”.
Xucrut Teatre es va crear el maig del 2007 sota el paraigua del Centre de Recerca i Informació en Consum (CRIC). Xucrut són dos actors: Albert Requena i Ainhoa Roca que en aquest espectacle s’envolten de col·laboradors: Fraggle, cantant, música i actriu,. Montse Bonet, directora, Natàlia, dissenyadora i tècnica de llum i Gerardo, tècnic de so i llum. Tots ells han aconseguit un espectacle de petit format però que té la grandesa de les petites coses, de la quotidianitat, de la senzillesa.
En aquesta obra, que inicia la tercera temporada, no és tant una crítica social com una descripció de les relacions de parella, de l’amor i el desamor, del tedi, de l’avorriment i de la manera com la imaginació pot trobar el desig. El text és etern però a la vegada també molt lligat a la societat occidental actual que permet (encara no de manera universal) una relació en equilibri, d’igual a igual . Està deliciosament expressat a l’escena final en la que una altra parella en algun altre món segurament molt semblant al nostre, torna a plantejar-se la mateixa situació. L’originalitat d’aquesta posada en escena és la manera utilitzada per expressar-ho que es basa en el mètode de Jacques Lecoq i el teatre gestual.
Segons van explicar l’actor, actrius i la directora, la creació d’aquest espectacle va començar amb una idea i es va anar desenvolupant sense tenir un guió clar. El gest i el moviment guanyen a la paraula, l’expressió corporal i el llenguatge preverbal sobrevolen per damunt d’un mínim text. La música, percussió i les cançons fan de contrapunt i a la vegada fil d’unió d’una relació de parella que lluita per sobreviure.