Des del mateix començament de l’espectacle, resulta palpable que el seu director, Roger Ribó, es va formar a la London International School of Performing Arts (LISPA). I és que Et vindré a tapar no és més que un drama senzill i intimista que, gràcies a l’ús de les tècniques del Storytelling Theatre britànic, aconsegueix construir un ampli, bell i complet imaginari amb només tres actrius, tres maletes i unes poques peces de roba. Ambientada l’any 1940, l’obra narra el viatge de tres amigues a la recerca del marit d’una d’elles desaparegut durant la guerra. El tema, no gaire innovador, tot i que encara present en el sentiment col·lectiu i, per tant, necessari, està tractat amb intel·ligència, combinant l’angoixa amb la comèdia, el costumisme amb el realisme màgic o el simbolisme. El periple emocional al qual assistim és excepcional per la profunditat del seu contingut en contraposició de l’aparent simplicitat de la seva posada en escena. Les tres actrius, cadascuna amb una marcada personalitat, s’impliquen al màxim, tant físicament com afectivament, en la seva aventura nascuda d’una creació col·lectiva i omplen amb intensitat el buit escènic, amb l’ajuda d’una violinista encarregada de crear l’espai sonor que ajudarà a recrear tots els escenaris. Emotiu, honest, valent i despullat d’artificis, aquest muntatge de la companyia )e(spai en construcció és una nova demostració de què, quan hi ha talent, la manca de mitjans no és cap obstacle.
Enllaç copiat!