Saber als 10 anys mirar als ulls dels espectadors, i dir-los i expressar que la vida és com una carpa de circ, on hi transiten somnis, il·lusions, pors, riscos, companys, amics, música…. . I emocionar i emocionar-se explicant la història d’un infant que creix com pot, com sap, com l’ajuden, un infant que arriba a l’adolescència, avui, acompanyat del seu peluix però també del seu mòbil… dos companys de viatge que no interactuen si no és a través d’ell. A Euphoria he descobert una troupe d’actrius, ballarines i acròbates d’entre 9 i 16 anys, que m’han fet saltar a la pista de les emocions, amb una professionalitat i qualitat artística impressionants. Coreografies impecables i expressives, amb mòbils, sabates de claqué, sabatilles de puntes i monstres, que amb tot el cos explicaven la història d’una nena que vol fer màgia. I la fa. De ben segur que la fa, per que tot l’espectacle és màgic. Parla del nostre món interior, de les veus que sentim, de l’ànima, de la consciència i de la inconsciència, i sobre tot de la vida, de l’amistat, i la força que necessitem dia a dia, sols o acompanyats. Una força que és escènica en mans d’Aina Gomis i Marc- Antoine Picard i la Companyia Forum Licano Dance Company, i que recomano a grans i petits. Els més petits gaudiran d’unes imatges molt boniques i a partir dels 10 anys tindreu a l’abast, per compartir, un diàleg sobre la vida adolescent, que és un regal aprofitar-ho.
Carme Canet i Capeta
Companyia de teatre i cultures