No és estrany veure, de tant en tant, espectacles europeus que analitzen l’actualitat política o determinats aspectes de la societat des de la sàtira. Ara em venen al cap Ubu Roi o Belgian Rules, però hi ha molts més exemples. com ara aquell esperpèntic Concours européen de la chanson philosophique. A casa nostra, però, costa més trobar aquest tipus de format, i és per això que Europa Bull va suposar una agradable excepció en el moment de la seva estrena (finals del 2019) i ho segueix suposant a l’actualitat. Desgraciadament, aquell teatre polític que feien Els Joglars ara ja fa uns quants anys ha quedat quasi oblidat per a molts…
L’espectacle de Jordi Oriol reuneix a representants de diferents països en el Comitè de Cultura de la Comunitat Europea. Busquen la celebració adequada per treure ferro a un assumpte ridícul que, un cop més, ho ha empastifat tot: la vaca Penka ha travessat la frontera de Sèrbia sense papers veterinaris i ara el vell continent es planteja si cal executar-la o no, tot i estar prenyada. Un bon punt de partida per veure la inoperància, les mesures absurdes i un passat històric -potser més actual del que sembla- carregat de conspiracions i interessos creuats. Tot plegat, metàfora i simbologia… a la que també s’uneix una mica de mitologia grega. I és que no cal oblidar que Europa era una jove fenícia que va ser violada… oh casualitat, per un toro.
Oriol utilitza tot el que té a l’abast per fer un espectacle distret, a estones un pèl allargat, però quasi sempre interessant. Hi ha molt de teatre físic, molts jocs de paraules -marca de la casa- i un sentit de l’humor tirant a absurd que potser no funciona tota l’estona… però que dona moments únics. En definitiva, un muntatge grandiloqüent, punyent (o almenys aquesta és la intenció) i sobretot necessari.