No havia jo acabat de connectar amb La Calòrica. M’havia perdut alguna de les seves propostes, “Bluf” em va avorrir tot i un dels millors finals que he vist, una reacció gens afortunada d’un dels membres no ha ajudat…però és una companyia de la que m’atreu molt el que he sentit sobre el seu procés creatiu, tracten temes potents i actuals amb sàtira i crítica Intel·ligent, Joan Yago fa temps que em va guanyar… així que era qüestió de temps que ens trobéssim. I de quina forma, amb “Fairfly”!
Veig que no sóc l’únic que està cansat i un pèl ofès de sentir que l’emprenedoria és la solució a tots els problemes del mercat laboral, que si no tens feina, toca capitalitzar l’atur, engegar un projecte empresarial i vaja, èxit assegurat. No faré cap spoiler, només dir que l’obra tracta precisament aquest aspecte: davant la possibilitat d’ERO, 4 companys decideixen tirar endavant el seu projecte. A més, tindran la possibilitat d’aplicar totes les seves idees sobre com s’ha de gestionar una empresa i canviar el món.
El tractament és hil·larant per moments sense amagar la crua realitat. La direcció d’Israel Solà aconsegueix un ritme frenètic, ambient absorbent i els diàlegs no donen treva. La disposició dels actors fa que sovint tinguis a qui parla d’esquenes, i com a les millors pel·lícules d’Eric Rohmer, el teu focus d’atenció ha de ser qui escolta més que qui parla. Magnífic!. Les interpretacions, també marca de la casa, absolutament solvents, es nota la seva implicació en el procés de creació de l’obra. Això sí, Vanessa Segura (una d’aquelles debilitats), impecable, còmica fins a l’extrem sense recórrer a histrionismes i amb la rara capacitat de congelar-te el somriure en un segon quan passa sense pausa al drama de forma creïble.
En resum: d’aquelles propostes (no ho haurien de ser totes?) que quan acaba, tens ganes de xerrar de molts dels temes que s’han tocat. I no tot ha estat rialles sense parar. Hi ha espai per a la realitat, també, a la que La Calòrica està tan enganxada.
