FAIRFLY, i sempre segons el nostre punt de vista, es tracta d’una de les millors propostes que hem vist aquesta temporada, i en portem unes quantes; això encara té més valor, quan pensem que estem parlant d’un tipus de teatre de petit format i sense el pressupost amb què conten altres produccions de grans Teatres,
Joan Yago, autor habitual dels textos de la companyia, ha escrit un text que vol ser una denúncia contra un sistema que fomenta l’emprenedoria, com una forma de resoldre els problemes derivats de la gestió econòmica de les empreses i les enormes xifres d’atur.
Una comèdia que deriva irremeiablement al drama amb un ritme frenètic i una posada en escena molt propera. Un text que aconsegueix mantenir l’interès fins al final i amb una profunda càrrega de profunditat que ens ha d’ajudar a reflexionar sobre el món ideal de l’emprenedoria, els somnis i els ideals que rapidament queden sotmesos a una realitat competitiva. Uns diàlegs molt divertits amb unes genials interpretacions de Queralt Casasayas, Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher i Vanessa Segura i la direcció valenta del Israel Solà.
Són quatre persones joves que a partir d’una idea innovadora i moltes ganes de lluitar posen en marxa el seu propi negoci, tímidament al començament, amb molt esforç i dedicació que els acabarà abocant a l’èxit i a l’ambició. Deixaran en el camí les seves finalitats socials i les seves ganes de canviar el món. També deixaran en el camí la seva amistat i les relacions personals es ressentiran.
El públic està distribuït a quatre bandes però la direcció és tan acurada que els personatges van rotant de posició al voltant de la taula i així podem contemplar les expressions de tots quatre, ja que en alguns moments ens donen l’esquena. Personalitats diferents, en les que ens podem veure reflectits, el que arrisca o el que té por d’arriscar, el que té dots de direcció i el que ha nascut per obeir, el que parla i el que no opina …
Una proposta rodona en tots els aspectes, començant per un magnífic text, en el que ens mostra la cara amable en fer-nos riure, però que al mateix temps ens fa patir, en una mena de pujades i baixades, semblants a les d’una muntanya russa, que ens porta allà on vol, sense que ens adonem en el breu temps de 80 minuts. Una proposta rodona també per una acurada direcció i unes extraordinaries interpretacions, que els actors ens mostren de ben a prop i que passen per un munt de registres diferents.
Si desitgeu llegir la valoració sencera, només heu de clicar AQUÍ
