Nao Albet i Marcel Borràs s’inspiren en John Falstaff, un personatge de ficció que apareix en tres dels drames de William Shakespeare, per crear aquest muntatge hilarant, que gira en torn la falsificació i l’estafa.
Probablement quan sentim parlar d’una falsificació, el primer que ens ve al cap és la d’una pintura, el quadre d’un pintor famós; però tot i que l’obra comença entorn a la falsificació d’una pintura, Nao Albet i Marcel Borràs ho porten més enllà, dins el terreny de l’art, com la pintura, la literatura, el cinema i el teatre. Fins hi tot ens colen un fals col·loqui durant la mitja part de la funció, en la que algun que altre espectador hi cau de quatre grapes.
L’originalitat de tot plegat recau en portar-ho a escena utilitzant un gran ventall de disciplines artístiques, com la dansa, la música, el performance i la interpretació ; i la utilització d’una gran varietat d’estils teatrals, en el que es poden distingir la comèdia de l’art, el clown, el monòleg, el musical i una clicada d’ull al cinema de l’oest americà o al gran director Quentin Tarantino. Per tal que tot això sigui possible Nao Albert i Marcel Borràs s’han rodejat d’un gran equip de professionals internacionals, com el còmic Jango Edwards ( impressioant !!!), l’actriu lituana Diana Sakalauskaite, el músic i actor Victor Lauwers, l’actor francès Naby Dakhli, l’artista performatiu Thomas Kasebacher, l’actriu Laura Weissmahr i la ballarina Sau-Ching Wong, que a part d’interpretar els diàlegs mitjançant la dansa (brutal !!!), també ho fa en xinès, el seu propi idioma. I es que, un dels atractius d’aquest muntatge és que cadascun dels artistes utilitza la seva pròpia llengua per expressar-se durant tot l’espectacle ( català, castellà, francès, anglès, rus, lituà, italià, xinès, flamenc, holandès i alemany). No us preocupeu, tot està subtitulat al castellà. Penso que és una manera molt intel·ligent de fer-nos veure que la falsificació és una qüestió global.
Però Nao Albert i Marcel Borràs van més enllà de la còpia o falsificació d’un original, i ens plantegen la possibilitat de falsificar un muntatge que encara no ha estat estrenat. No creieu que és genial?!!!
La qüestió és que una surt del teatre fent-se un munt de preguntes.
On són els límits entre falsificació, reproducció o copia?
La falsificació és un acte consistent en la creació o modificació. Llavors…una adaptació de Hamlet és una falsificació?
Per què té més valor l’original que la copia?
Una copia no és en definitiva un altre original?
Si algú paga els drets d’autor pot copiar una obra. La copia és una falsificació?
En fi, penso que paga la pena d’anar-la a veure. Si sou fans de l’estil d’en Nao i en Marcel en sortireu entusiasmats. Es cert que és un pel llarga, però el tema dona per molt!!!. A mi se’m va passar el temps volant. A part, la posada en escena m’ha semblat sensacional. L’escenografia, la llum i el vestuari estan cuidats al detall. Les interpretacions han estat impecables. En definitiva , la meva recomanació és que no us la perdeu !!!