Ja fa 17 anys que el projecte Escenaris Especials treballa perquè a l’escenari s’hi vegi reflectida la diversitat real que existeix a la nostra societat. Fan teatre amb persones amb diversitat funcional, trastorn d’espectre autista, trastorn mental, joves amb neurodeficiències i/o necessitats educatives especials o persones que estan en procés de deshabituació de tòxics. En els darrers anys han accedit a grans teatres i han representat obres on també hi col·laboren actors professionals, com a la recordada i premiada Mare de sucre, vista al TNC el 2021. Clàudia Cedó –l’exitosa autora d’Una gossa en un descampat– és creadora del grup i també directora i autora de molts dels seus espectacles. Ara li toca el torn a Fantàstic Ramon, un projecte ambiciós i realment transcendent.
Fantàstic Ramon explica la història d’un nen de drap, és a dir, un nen especial i diferent que neix en un poble més tancat del que podia semblar a primera vista. El rebuig del nen i la batalla de la seva família contra la societat que els envolta són els principals conflictes de la peça, que posa als actors amb diversitat funcional just en el cantó contrari on normalment els hi toca viure. Veure’ls fent tot allò que fan els que els discriminen comporta un joc de miralls molt interessant. Un gran treball d’un grup d’actors que es barreja, com en altres ocasions, amb professionals ja reconeguts: Xicu Masó, Anna Moliner, Francesc Ferrer, Vanessa Segura i Kathy Sey.
Clàudia Cedó construeix un text aparentment senzill, amb la metàfora com a eix central. A estones el poble i tots els seus habitants recorden als de les obres de Dürrenmatt, amb un to paròdic i fins i tot humorístic que fa sorgir la tragèdia des del fons. La part final potser resulta massa complexa i fins i tot un pèl confosa. Crec que l’obra es ressenteix d’una durada excessivament llarga i també d’una direcció que potser no sap compensar del tot les diferències de ritme que es produeixen. Tot i així, Fantàstic Ramon suposa una experiència interessant, necessària i molt convenient en un teatre com el Lliure, que té una audiència tan àmplia i diversa.