El Festival Grec torna a estar present dins del Museu d’Arqueologia amb l’espectacle “Farsa”, un text escrit pel poeta, novel·lista, director i dramaturg Albert Mestres.
L’espectacle està estructurat en tres parts, tres escenes amb tres personatges i interpretacions diferents, en que s’ha utilitzat un llenguatge diferent.
Els personatges: Joan Pròleg, Gènia (noia muda) i un Actor.
No hi ha escenografia.
La primera part “Pròleg” és interpretada per en Quimet Pla, el maquinista del teatre que ha de fer temps i salvar l’espectacle que encara no ha començat. És un monòleg en forma de comèdia. “Sóc el maquinista. Bé, el maquinista… maquinista és un dir, perquè en aquest teatre, oi, de màquines… Bé, en realitat també sóc el regidor de sala més o menys, o sigui, el que totes les santes nits li toca tot.… Ah, i faig de taquiller també, en realitat. Tot sigui per la sacrosanta causa, oi. Vaja, sóc en Joan Pròleg, per servir”.
“Joan Pròleg aquí que si Joan Pròleg allà. Joan, un cafè per al director. Joan, una barra de maquillatge per a la noia. Joan, canvia la bombeta del lavabo. Joan, recull l’escenari. Joan, frega l’entrada. Joan, contesta el telèfon. Joan, les cadires. Joan, les reserves….”
Bona interpretació.
V: ***
La segona porta per títol: “Sense paraules”
L‘Anja Novak fa el paper d’una persona que perd la veu i s’ha d’explicar amb el gest i l’expressió. No té res a veure amb una persona sordmuda, sinó que parla de la incapacitat d’explicar-se. És algú que pren la decisió de no parlar.
“…es pensen que sóc muda vull dir tarada vull dir la psicòloga vull dir la Begonya vull dir o sigui no en tenen ni puta idea”
Per mi el millor de les tres. El text si teniu la oportunitat de llegir és molt bo. La interpretació de l’Anja Novak és brutal, ens ha sabut transmetre molt bé la seva angoixa.
Penso que la veu narrativa que l’acompanyava no estava molt ben projectada.
V: ***
A la tercera “Pur Teatre”en Toni Guillemat en contraposició a l’Anja Novak, fa un paper, o millor dit, el repartiment sencer d’una obra de teatre (més de deu personatges),que no calla mai. Un paper en que es necessita molta memòria i concentració. Creieu-me que ho aconsegueix !!!
En un principi em va semblar curiós i original , però mica en mica, em vaig anar angoixant i posant nerviosa fins el punt quasi de sortir de la sala. No dic que no tingui molt de mèrit la feina que fa aquest actor. Però a mi no aquesta part de l’espectacle no em va aportar rés, bé sí posar-me nerviosa i desitjant que passes el temps.
“ diu l’home, diu el vell, diu la noia nova del forn, diu la senyora Maria, diu la bona dona,…” així una i un altre vegada !!!
Al final la Gènia (la noia que no parla) diu en off: “Voleu callar d’una puta vegada, per l’amor de Déu!”. Semblava que m’hagués llegit el pensament.
V: **
El comentari general dels que hi vam anar va ser: una proposta avorrida i una mica antiquada.