Quan el Cap d’Any de 1977 Nile Rodgers i Bernard Edwards, dos dels membres del grup musical Chic, van intentar entrar a la discoteca Studio 54, no els van deixar passar. No constaven a cap llista de convidats i, vestits amb les seves millors gales, van tornar-se’n cap a casa. Poques hores més tard, enrabiats i decebuts amb l’establishment que els vetava l’accés a un món de glamur i reconeixement, van compondre a raig un dels hits indiscutibles de la música ballable: Freak Out!. És de justícia poètica que el dissenyador Jean Paul Gaultier utilitzi aquesta peça, amb la seva incessant tornada “Le freak ces’t chic“, com a himne del gran cabaret que ha produït per celebrar-se i reivindicar la seva trajectòria artística com un dels noms més importants de l’alta costura del segle XX. Ell, com els Chic, ha aconseguit obrir les portes de la societat més elitista gràcies al seu talent i la reivindicació de la diferència. Nascut en una família humil d’un suburbi de París, va formar-se a partir de l’experimentació amb teixits a casa seva i l’observació del carrer, els mercats ambulants, les revistes i els programes amb vedets que el conegut cabaret Foliès Bergere produïa per a la televisió francesa. L’esperit quinqui, punkarra, transgressor, sexual, folklòric i exuberant va convertir-se en el seu millor segell. Fora dels circuits de l’alta costura, va obrir-se pas amb unes creacions subversives i provocadores (fetes, entre d’altres, amb bosses de la brossa) que catalitzaven els anhels de llibertat i de transformació social de la joventut occidental de principis dels setanta. El noi de barri, autodidacta i pobre, va acabar fent ballar a tot el món amb la seva música extravagant. Freak Out!
Fashion Freak Show és tant una festa, com una desfilada d’alta costura, un excel·lent cabaret o una classe d’història de la moda dels darrers 50 anys. Meticulosament curat per Gaultier, l’espectacle de ritme endimoniat repassa cronològicament la seva trajectòria, començant pels primers dissenys creats sobre el cos d’una osseta de peluix. La ‘Nana’, així es deia l’osseta, va ser la primera afortunada a lluir els pits cònics que dècades més tard mitificaria la cantant Madonna amb la cotilla de la gira Blond Ambition. Gaultier també va aportar el seu imaginari a icones del segle XX com Prince, Freddie Mercury, Grace Jones o David Bowie, o les pel·lícules de Pedro Almodóvar. Veient l’espectacle al·lucines amb la quantitat de referències que tenim de Jean Paul Gaultier. Potser desconeixies la seva autoria més enllà dels perfums de mariners sexys (amb els que es va fer milionari), però el seu univers estètic ha traspassat a l’esfera més quotidiana de l’imaginari popular.
Els dos actes de l’espectacle, que comencen bé i acaben millor, mostren alguns aspectes de la vida personal de l’artista que influeixen de manera directa en la seva creació: l’oportunitat que li va brindar Pierre Cardin, l’enamorament apassionat amb el model Francis Menuge, qui va impulsar-lo a obrir la seva pròpia firma de moda, les nits de desenfrè sexual, els viatges a Londres, l’aproximació a la contracultura… El bioshow no repara en despeses: l’espectacular posada en escena va acompanyada d’una banda sonora de passarel·la, plena de temacles i melodies ballables, que marca amb precisió els canvis escenogràfics protagonitzats per unes immenses pantalles amb uns audiovisuals perfectes que, o bé se sumen a les coreografies d’infart, o bé ens mostren passatges de la vida del dissenyador amb cameos tan sonats com Rossy de Palma, Catherine Deneuve o Micheline Presle. L’elenc el forma una troupe amb l’esperit del dissenyador: cossos de tots els tipus i colors, acròbates, ballarins, models, cantants, actors… Una interpretació de primera que captiva amb tots els sentits i que no està exempt dels seus tocs humorístics amb moments de participació del públic i les intervencions d’una “policia de la moda” encarnada per Anna Wintour, la temuda i respectada editora del Vogue nord-americà (ho és des de 1988), que espòiler, acabarà rendida al dissenyador francès i perrejant a l’escenari com ho vam fer tot el públic al pati de butaques.