Sempre dic que em costa veure adaptacions d’obres de Lorca, perquè en moltes ocasions no s’acaba de trobar el to -gens fàcil, per cert- del poeta andalús. En aquesta peça de teatre documental que ha ideat el mallorquí Pep Tosar sí que hi he trobat esperit, i duende, i sentiment, i moltes altres coses que ens acosten a l’autor. No sé si serà pels testimonis, per les imatges projectades, pels textos escollits o pel flamenc que travessa la pantalla… Tot plegat forma una unitat que ens permet passejar per la vida d’un dels més grans dramaturgs en llengua castellana. A mesura que avança l’espectacle ens rendim a la seva simpatia i ens engresquem amb el seu entusiasme, sense oblidar-nos de l’excel·lència del seu teatre, de la seva poesia… i de la seva forma d’entendre el món. Tosar i el ballarí José Maldonado es desdoblen en la veu i en l’expressió del personatge, acompanyats al cant per Mariola Membrives, a la guitarra per Rycardo Moreno i a la percussió per David Domínguez. En definitiva, un muntatge que entusiasmarà als més lorquians i que sorprendrà per la seva emotivitat i la seva aparent senzillesa.
Enllaç copiat!