Em sembla que per començar la traducció i després la direcció massa conservadora, que ha llastrat la marxa de l’obra. Precisament Racine no és allò que en diuen la alegria de la huerta i entre una cosa i l’altra l’obra ha quedat lenta i una mica pesada. Penso que la manera d’afrontar la posada en escena ha impedit que els actors, una colla de bons actors s’hagin pogut lluir, com si recitessin el paper sense creure-se’l massa. Llàstima, però vull que quedi clar que només és la meva opinió.
Enllaç copiat!