Jo no havia vist aquesta obra que va ser el treball d’un grup d’estudiants al finalitzar la carrera a l’Institut del Teatre a l’any 2010. Amb “La feísima….” van fundar “La Calòrica” i des de llavors han creat i produït sis espectacles més: “L’Editto Bulgaro” (2012), “La Nau dels Bojos” (2013), “Bluf” (2014), “Sobre el fenomen de les feines de merda” (2015), “El Profeta” (2016), “Fairfly” (2017) i “Els Ocells” (2018). Son els mateixos membres de la Companyia deu anys més tard representant la mateixa obra més treballada, més madura. Tots continuen formant part de La Calòrica excepte la Carla Rovira que els ha acompanyat en aquesta segona posada en escena.
No parlaré dels premis que han guanyat amb “La feísima..” ni els guardons que han rebut com a Companyia. Només puc parlar de l’impacte que em va causar la trama escènica i el tractament dels temes tractats a l’obra: la crítica a una institució en un moment de fa 4 segles i la semblança que se’n desprèn amb algun moment actual, l’afany de poder i les intrigues per aconseguir-lo o mantenir-lo més enllà de la mort, les lluites intra i interfamiliars per conservar la unió d’un suposat gran imperi, l’obsessió per preservar la unitat d’un territori i la conquesta dels més llunyans, els pactes interessats per a la corona. Tot això ho expressen aquests grans actors i actrius amb un humor intel·ligent i barroer a l’hora que manté l’atenció durant l’hora i escaig que dura la representació.
Però el més impactant, el que m’ha fascinat de veritat és l’escenografia d’Albert Pascual ajustada a criteris de l’època. Desconec si van utilitzar els mateixos recursos fa 10 anys però en aquesta ocasió és immillorable. Un gran llit on s’està morint la reina Isabel serveix per tot. És el llit on la reina està vivint les darreres hores de la seva vida; és el jaç on realitza actes sexuals amb el seu espòs, Fernando; és la Sala del Tron on rep els consells del Cardenal; és el menjador on convida a dinar a la seva filla Juana i al seu marit Felipe. Tot rodejat d’una estructura de fusta que subjecta uns densos cortinatges i que s’obra i es tanca al començament i final de l’obra.
La maduresa dels actors i actrius queda palesa en la seva seguretat en escena i el gran treball actoral: Xavi Francés (rei Fernando), Aitor Galisteo-Rocher (reina Isabel), Esther López (ajuda de càmera), Marc Rius (príncep Felip), Carla Rovira (cardenal), Júlia Truyol (princesa Juana).
Crec que és imprescindible veure-la, no només per la seva qualitat sinó perquè la Calòrica amb aquesta obra celebra els deus anys de vida i potser tanca tot un cicle d’èxits.