“LA CIRERA I LA GARROFA: Llullificar, Llullificable i Llullificatiu”
Haig de confessar que no sóc gaire amant de la poesia, però sí de la poesia que fa i com la recita Enric Casasses. Així que quan vaig veure que aquest any tornava a venir a la Seca, a la segona edició del Festival de poesia en escena Alcools, vaig reservar de seguida les entrades.
Aquesta vegada no eren els seus poemes els que recitaria, sinó que, juntament amb el rapsode i poeta Josep Pedrals, el que volien era rendir un homenatge a un dels escriptors més reconegut dins les lletres catalanes, Ramon Llull, en el 700 aniversari de la seva mort.
La direcció escènica de l’espectacle ha anat a càrrec de Jordi Oriol, també poeta i músic, que ha posat color i música a l’espectacle (cafè, torrades, globus, música i una pantalla amb imatges projectades), semblava ben bé una festa!
M’ho vaig passar bé, però m’esperava molt més. De totes maneres sempre és un autèntic plaer poder escoltar com recita Enric Casasses.
Digué la cirera a la garrofa que ella era torta i negra, i digué la garrofa a la cirera que ella era prest podrida
Qui ven temprança compra mort
Tant d’hivern com d’estiu, si podeu, dormiu, dormiu
Des d’aquí m’agradaria felicitar a Andreu Gomila i Jordi Oriol per aquesta iniciativa.