Ai els secrets i les relacions amagades! Son un ingredient molt interessant quan es tracta d’històries que atrapen al públic, ja sigui en un llibre, en una cançó, pel·lícula o obra de teatre. Que el públic sàpiga coses que els protagonistes no s’ensumen o desconeixen és la salsa que implica a l’espectadora i la fa participar d’un enrenou que acostuma a tenir la comicitat com a aliada.
Filumena Marturano és una dona que ha passat 25 anys al costat de Domenico Soriano, com a parella extraoficial i també com a mestressa de casa. Després de tants anys ella decideix que s’ha guanyat el dret a ser la senyora Soriano i, amb un pla molt enginyós, ho aconsegueix. Quan Domenico s’adona de tot, comença el terrabastall.
És una meravella anar al teatre i riure a cor què vols, i aquesta obra ho provoca amb escreix. Tota diversió, entreteniment, embolic i estridència, embogeix al públic amb un text ràpid i àgil elaborat magníficament per Eduardo de Filippo al 1946. Allunyada en el temps, aquesta història es trasllada perfectament a l’actualitat sense grinyolar ni una sola part. Amb Nàpols com a base de l’acció, el deliri italià i el frenesí de les emocions es trasllada a l’escenari amb detall. Oriol Broggi aconsegueix crear l’ambient imparable de pensaments i diàlegs, i, sense adonar-se, l’espectadora ha passat una mica més de dues hores en un estat alegre i divertit, oblidant-se de qualsevol altra cosa.
El text i la posada en escena és increïble, però el repartiment acaba d’arrodonir una obra especial amb un talent descomunal. Clara Segura amb una presència arrasadora explora les línies de la Marturano amb passió i entrega, respira amb la seva ràbia i el seu amor i, amb la intel·ligència de persona viscuda, transita pel seu personatge amb una seguretat impecable.
És impressionant el què fa Enrico Ianniello a l’escenari. El seu domini del ritme i l’escena es mostra en la seva capacitat de canviar d’idioma (fins a tres!) amb una facilitat que només pot ser fruit d’un treball laboriós. La naturalitat de Domenico parlant amb cada personatge amb frases part en italià, d’altra en castellà i de tant en tant també català, deixa astorada a l’espectadora.
Cada element d’aquesta producció està pensant i treballat al detall, i d’aquesta dedicació a cada part de l’obra se n’extreu un resultat agradable i amb ganes de compartir. Sens dubte, una de les propostes més atractives de la cartellera.