Final de partida és un drama escrit pel dramaturg irlandès Samuel Beckett.
Sense cap mena de dubte, podem afirmar que el teatre de Beckett segueix del tot vigent. Final de partida la va escriure l’any 1956, una dècada després de la Segona Guerra Mundial, en la que l’autor ens mostrava un món devastat, on l’existència humana es reduïa a la soledat absoluta. Un text que a dia d’avui adquireix un nou significat a partir de la pandèmia viscuda en tot el món, sobre tot pel que fa al fet del confinament.
A Final de partida es toquen molts temes com l’extinció del món, el sofriment, el deteriorament del cos humà, la deshumanització, el desafecte, la submissió, la devastació… , però el que realment és interessant d’aquest muntatge és el magnífic treball dels actors. Per l’ocasió Belbel compta amb un repartiment de luxe Jordi Bosch (Ham), Jordi Boixaderas (Clov), Jordi Banacolocha i Margarida Minguillón (Nell i Nag).
Final de partida és una d’aquelles obres de teatre que necessita del seu temps per poder ser entesa. Sobre tot pel que fa al text que és molt complexa, de difícil comprensió, ple de frases metafòriques, elements plens de simbolisme, preguntes retòriques, soliloquis i diàlegs a priori incomprensibles. És d’aquelles obres que necessites pensar-la, analitzar-la i pair-la per poder-la entendre.
Revisant mentalment cada escena te n’adones de la quantitat d’informació que hi ha al darrera de cada interpretació, de cada paraula, frase i objecte. Els miralls, el despertador, la ceguesa, els contenidors d’escombraries,…, tot té un significat.
No hi cap mena de dubte que Beckett era un geni, un visionari. També s’ha de dir, que si aquest text no fos interpretat per grans actors, seria realment difícil de seguir.
Final de partida és un clàssic contemporani que seixanta cinc anys després segueix fent-nos reflexionar.
Molt aviat al Teatre Romea. Jo repetiré!!