Dues noies, al més pur estil Juan Palomo yo me lo guiso y yo me lo como, han escrit, dirigit i interpretat aquesta peça de “teatre de creació” divertida, fresca i desenfadada ficant-se el públic a la butxaca i emportant-se’l allà on volen. Sense quasi escenografia, vestuari de carrer i una il·luminació senzilla, fan que l’hora i poc de durada de l’obra et passi en segons. Avui era l’últim dia, però estic segur que la tornaran a reposar. Val la pena que algú la repesqui.
Enllaç copiat!