La idea d’aquest espectacle era construir un entreteniment musical a partir de convencions nadalenques, encara que fos per subvertir-les o rebentar-les. Crec que la idea era bona, i la oportunitat de tenir un muntatge que es pot reestrenar tots els Nadals, totalment encertada. El que passa és que per culpa d’una dramatúrgia confosa -o per la manca d’ella- l’espectacle acaba essent un contenidor de cançons de temàtica nadalenca, ocurrències separades i personatges desaprofitats (el Caganer o la Tia Pepa podrien haver jugat un paper molt diferent). És cert que es pren el format de Cabaret, i que en el Cabaret hi cap tot, però no cal oblidar que fins i tot en aquest tipus d’espectacles hi ha una estructura, una dramatúrgia interna particular i, sobretot, un fil conductor que ens facilita el viatge. Si no hi ha algun tipus d’estructura, el viatge pot resultar caòtic. És cert que hi ha escenes interessants (la de les dues famílies) i uns arranjaments musicals complicats, a la vegada que brillants. De fet, les interpretacions dels quatre actors que vaig veure (n’hi ha un total de vuit que aniran rotant durant totes les funcions) són realment interessants, tant des del punt de vista actoral com musical. Són intèrprets molt joves però amb un talent totalment visible i una entrega absoluta. La direcció de Míriam Escurriola també apunta a un llenguatge corporal molt acurat, marca de la casa… Per tant, penso que hi havia tots els elements adequats, però al meu entendre el vehicle utilitzat no ha estat el més adequat per arribar a bon port. Això sí, podreu gaudir de bons moments musicals i reviure l’ambient nadalenc amb un còctel de All I want for Christmas is you, Fum Fum Fum, Jingle Bells, White Christmas i moltes més…
Enllaç copiat!