Una història tendra i commovedora de superació personal i de solidaritat

FitzRoy: Quatre dones al límit

FitzRoy: Quatre dones al límit
05/02/2023 - Teatre Borràs

El tàndem Jordi Galceran i Sergi Belbel està més que confirmat que funciona. El mètode Grönholm, El crèdit i Paraules encadenades en són alguns exemples.
FitzRoy és el cinquè espectacle en què treballen junts, i ja us dic sense por d’equivocar-me que tornarà a ser, sense cap mena de dubte, un dels èxits teatrals d’aquesta temporada.

També s’ha de dir que, a banda de ser un text que funciona molt bé, el fet de rodejar-se d’un bon equip de professionals és una de les claus del seu èxit. Sergi Belbel en la direcció, els seus col·laboradors habituals: Max Glaenzel a l’escenografia, Jordi Bonet al so i Kiko Planas a la il·luminació, i quatre grans actrius: Sílvia Bel, Míriam Iscla, Sara Espígol i Natalia Sánchez.

Com a novetat dir que aquesta obra està protagonitzada i interpretada només per dones. Tot i que s’ha de dir que hi ha un personatge masculí (que no surt a escena), al que li posa veu l’actor Jordi Boixaderas.

Un repartiment de luxe. Només dir-vos que totes quatre són grans actrius, són molt versàtils en l’àmbit interpretatiu i que cap destaca per damunt de l’altra.

A FitzRoy, Galceran juga amb les armes més clàssiques del teatre: unitat de temps, d’espai i d’acció.
Tot transcorre en un sol acte i en un mateix espai. Una única escena on totes quatre protagonistes són a l’escenari. La durada de l’espectacle coincideix amb la temporalitat en què dura la història.

FitzRoy és una obra plena de detalls on es barreja realitat i ficció.
Galceran es va documentar a fons sobre el món de l’escalada: argot, material, procediments típics, vestuari… De fet, el vestuari i material empleat són reals. Va parlar amb alguns professionals i experts en escalada per crear uns personatges del tot creïbles. I va buscar indrets i paisatges naturals reals on situar la seva història.

També repeteix algunes de les fórmules utilitzades en alguns dels seus anteriors espectacles, com frases enginyoses, girs inesperats i històries plenes de sorpreses.
Si a Paraules encadenades hi havia el joc de les paraules encadenades a FitzRoy hi ha el joc de la frase maleïda. Una altra coincidència és que tant al Mètode Grönholm com a FitzRoy els personatges són quatre i tota l’acció transcorre en un espai tancat.

FitzRoy és una obra que ens fa riure i emocionar. Els diàlegs són àgils, àcids i enginosos. És una història tendra, commovedora i divertida que parla de superació, d’empoderament femení, de solidaritat, de valentia, coratge i astúcia.

Tot i que han passat deu anys del seu últim èxit, el públic, fidel als seus projectes, vam omplir el teatre de gom a gom. Les meves expectatives es van complir amb escreix.
Quan al final es van entendre els llums de la sala, el públic, tots dempeus, vam aplaudir durant una bona estona. Crits d’eufòria, com feia temps que no s’escoltaven en un teatre.

No us la podeu perdre. Estic del tot segura que en gaudireu força.

← Tornar a FitzRoy: Quatre dones al límit

Enllaç copiat!