Potser no ens feia cap falta tornar a visitar Flor de Nit. El pas del temps és molt ‘son of bitch‘ i el que fa més de vint anys ens va semblar bo —tot s’ha de dir, també per falta de perspectiva i on comparar— ara, amb un bagatge i una experiència en musicals molt superior ho veiem amb ulls més crítics. La meva opinió és que la història està rovellada, la música aguanta força bé, les interpretacions justetes, justetes i només dono nota alta als músics, en especial al pianista i arranjador Xavier Torras, un crack, una força de la naturalesa.
Enllaç copiat!