Tots sabem que un visita a un edifici públic per fer qualsevol mena de gestió burocràtica requereix mínim tot el matí, sense sumar-li les disputes i els speech que hauràs de fer si et trobes amb una funcionària amb poques ganes de treballar. Dins d’aquest edifici les coses es van complicant. Fins al punt que mai ningú li agradaria viure una situació com la que veu el periodista que va a cobrir la suposada fi del món. Un text carregat de filosofia, creença, pensaments i suggestions.
Dafnis Balduz i Agnès Busquets comencen un partit de tenis, un estira i arronsa, que farà volar la ment de l’espectador. Una trobada on les mirades i les expressions facials prenen importància i, gràcies a la proximitat de la sala, el públic podrà fer-se-les seves. Ajudaran a donar-li aquest toc humorístic a la peça teatral proposada per Jan Vilanova. El fet que sigui un joc de dues persones fa necessari un ritme bo de respostes per no fer caure a l’espectador en el terrible parany de l’avorriment, en aquest cas l’eviten completament, l’espectador està atent tota l’estona i no hi ha marge per distreure’s en cap moment. El més curiós de tot plegat és que durant els primers minuts (la part més important d’un espectacle per entrar de ple pels ulls i l’atenció del públic) queda amagada sota la mascareta un permanent lleuger somriure per la situació a escena. Donar un missatge amb toc d’humor sempre és millor i poder acompanyar-lo amb una rialla fa que cali més.
La proposta permet a l’espectador imaginar molt més del que es pot veure a l’escena i això és mèrit de l’elenc i la direcció a mans de Clara Manyós. La màgia del teatre fa acte de presència a la Sala Versus amb un senzill i efectiu joc de llums per canviar l’ambient d’una oficina de turisme. Un espai on crec que tothom hi hauria de fer una visita per sanar la seva ment, per posar en dubte certs temes i per conèixer el present. L’espectacle es fa difícil d’explicar i parlar-ne és tot un repte si no vols fer cap spoiler. En definitiva, una proposta que funciona i que et fa marxar de la sala amb un neguit de nosequè que et remou.