Friedrich Dürrenmatt és un autor suís que va triomfar en llengua alemanya durant els anys 50 i 60 del segle XX. La seva força teatral, la foscor i la crueltat dels temes que escollia, així com la seva crítica social i política -sovint representada de forma expressionista- el van caracteritzar i van fer d’ell un dramaturg incòmode. Frank V sembla, actualment, una broma força oportuna fabricada abans d’ahir, però no cal oblidar que es va estrenar fa 56 anys en forma d’opereta. Al Lliure l’han adaptada i readaptada -tot i existir una excel·lent versió de Feliu Formosa- i li han afegit escenes i cançons… tot traient-ne d’altres. L’exercici ha transformat la duresa de l’original en un simpàtic musical que té els seus encerts, però que tampoc acaba d’arrancar el vol. Un dels seus principals problemes és que com a musical es queda a mitges, sobretot per alguns errors de microfonia -les veus no empasten gens bé a les escenes corals- i algun que altre error de càsting, ja que hem d’acceptar d’una vegada per totes que no tots els actors de casa nostra, per bons que siguin, saben cantar. Sigui com sigui, l’encertat i luxós embolcall escenogràfic, la bona tasca del grup Obeses en la part musical i l’esforçat treball de molts dels actors fan que el conjunt sigui acceptable i es vegi de gust. Ara bé, Dürrenmatt on queda en tot això?
Enllaç copiat!