Guillem Morales i Carme Portacelli ens ofereixen una nova visió d’aquesta novel·la, dos-cents anys després de la primera publicació. Un apropament a la humanitat ferida de “la criatura” (que alguns anomenen “el monstre”), i a l’enorme irresponsabilitat del científic que té por del resultat del seu experiment.
Guillem Morales (graduat de l’Escac i director de pel·lícules com L’habitant incert i la premiada Els ulls de la Júlia) i Carme Portacelli (actual directora artística del Teatro Español de Madrid) han estat dos anys treballant en aquesta adaptació per extreure l’aspecte humà de la novel·la.
Dos actors, que lluny dels seus registres habituals, ens han ofert unes magnífiques interpretacions, Àngel Llàcer és Victor Frankestein, Joel Joan és la criatura.
Una adaptació que aconsegueix ser fidel a la història original, però que aporta una visió personal, posant el focus en els conflictes morals del protagonista, del creador que abandona la seva creació.
L’adaptació dramatúrgica està centrada en les trajectòries dels dos protagonistes, i s’estructura en una alternança dramàtica entre els dos personatges, destacant la seva connexió vital i traçant els seus recorreguts oposats.
D’una banda la del Dr. Frankenstein que evoluciona de la genialitat a la bogeria, de la llum a la foscor existencial. Desafia a la natura creant un ésser viu de cossos morts. I un cop aconseguit, abandona la seva creació i al mateix temps abandona tot allò que forma part de la seva vida, el seu germà, el seu gran amic, la seva companya, el seu pare ….
D’altra banda, la trajectòria de “la criatura”, que neix contra natura i des de l’abandó evoluciona del desconeixement al coneixement, de la innocència a l’odi, de la foscor a la llum. Extraordinària i brutal interpretació de Joel Joan, potser la millor que l’hem vist fer.
La figura de De Lacey (magnífic Lluís Marco) pren molta importància assolint el paper de mentor i una mena de pare de la criatura, al qual bateja com “Amic”.
Veiem el dolor que pateix la criatura per la falta d’afecte, per la manca d’amor, ell és un ésser amb bons sentiments. Un ésser que aprèn a caminar, a llegir i a escriure, que s’humanitza. Uns sentiments contraposats amb els del creador que es tanca en si mateix i es converteix en el veritable monstre. Víctor Frankenstein comet el crim més gran: donar vida a un ésser i després abandonar-lo.
Cal destacar la magnífica caracterització que han realitzat Laura Pèrez i Carla Casals amb el cos i el rostre de Joel Joan, que segons ens comenten implica un procés d’hora i mitja prèvia a la representació, i quaranta-cinc minuts després de la representació.
Una posada en escena força senzilla, simple però impactant amb el concurs de les projeccions, el so i la il·luminació. Una cinta mòbil, uns objectes que “baixen del cel” i la presència de l’aigua complementen l’escenografia gairebé inexistent.
Un bon treball de la resta del repartiment, Magda Puig, Albert Triola, i els dos debutants Pere Vallribera i Alba de la Cruz.
Ahir, la sala gran del TNC estava plena de gom a gom.
La nostra valoració és de 10 sobre 10
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ