A la Sala Fènix hem pogut veure aquest monòleg protagonitzat per l’actriu mexicana Marisol Salcedo, que encarna el personatge de Frida Kahlo, amb la presència permanent d’un retrat de Diego Rivera a l’esquerra de l’espai escènic. Ella està celebrant el “dia dels morts” una celebració molt popular a Mèxic… envoltada de calaveres pintades de colors i de la seva estimada “Catrina”, mentre espera a uns “convidats” molt especials.
Repassa davant nostre la seva tempestuosa vida al voltant del dolor constant, però també amb la seva gran força per viure el més intensament possible… una vida que en bona part està sotmesa a una passió desbocada pel seu gran amor, Diego Rivera, al que admira i estima profundament fins al punt de no saber viure sense la seva companyia, la seva mirada, les seves carícies.
Un text molt ben construït per Humberto Robles, que resumeix molt bé els pensaments les angoixes i les ganes de viure, malgrat les adversitats d’aquesta artista, que s’ha convertit avui en dia en un símbol de la cultura mexicana.
Una excel·lent interpretació,amb un llenguatge autènticament mexicà (com no podria ser d’un altra manera), expressions que reconeixem clarament com d’aquella cultura i un extraordinari moviment escènic que malgrat el petit espai de la Sala Fènix, sap treure-li tot el seu profit, en un costant diàleg amb el públic, on no existeix en cap moment la quarta paret.
Ahir amb la sala absolutament plena, va ser l’última representació d’aquesta proposta a la Sala Fènix, però pels que encara no l’heu pogut veure, ahir ens van confirmar a la sortida de la Sala, que tornarà al mes de setembre durant una setmana, del 21 al 24 d’aquest mes. No us la perdeu !!!
Per veure la nostra valoració original, només heu de clicar AQUÍ