Com han canviat les relacions familiars durant els últims anys? Ens comportem igual els joves amb les nostres famílies? Fuck you modern family (o todo sobre mi abuela) és un text que té com a autores a Berta Prieto i a Lola Rosales, qui també seran l’elenc protagonista d’una representació que posarà el punt de mira a les relacions intrafamiliars a l’actualitat.
Sota la direcció d’Anna Serrano, la representació cerca allunyar-se d’una crítica intensa i tràgica per plantejar escenes humorístiques que frivolitzen sobre els valors familiars. En aquesta obra, el públic es testimoni i còmplice: es riu al veure dues germanes barallar-se, al veure com d’insuportable que resulta una trucada de la seva mare… Al meu parer, justament aquest component humorístic planteja una reflexió molt interessant pel públic. El riure és el mecanisme per que el públic connecti amb una crítica àcida i profunda sobre les escletxes familiars d’avui dia.
Més enllà del propi text teatral, que ja s’ha dit que planteja un enfocament de molt interès, s’ha de destacar el treball de l’elenc. Berta Prieto, Lola Rosales i Betsy Túrnez s’embutxaquen al públic ràpidament i provoquen una complicitat humorística que fa que l’obra funcioni d’una manera molt dinàmica i exitosa. Escènicament, és molt destacable la voluntat de cercar els límits teatrals i experimentar amb escenes de diàleg juntament amb ball, cant, improvització… fins i tot un hit de trap. Aquesta miscel·lània contemporània d’instagramers, likes i follows és, alhora, un dels seus pocs defectes. Aquesta voluntat de fer tantes coses porta, de vegades, a que l’escena es recolzi massa en allò audiovisual i perdi atenció sobre allò pròpiament teatral. Tot i, per exemple, emprar una pantalla de croma que ocupa bona part de l’escenari i—sota el meu punt de vista—no és del tot resolutiva; es tracta d’una escenografia tractada amb cura i destacable.
Fuck you modern family (o todo sobre mi abuela) és, per tant, un retrat humorístic però crític de la contemporaneïtat i la frivolització de valors que creiem a prop però realment no ho són. L’obra aconsegueix que el públic rigui i entri dins la seva narrativa, alhora que proposa escenes més dramàtiques. Aconsegueix exitosament fer una crítica a la hipocresia contemporània tan habitual a les xarxes socials, a l’alienació de les persones que deixen de parar atenció a allò més proper i immediat per viure en un món irreal… Això sí, des d’un format únic, “macarra”, rebel, humorístic.