Manuela Infante és una de les moltes dones, dramaturga i directora que han aparegut en els últims anys a l’escena teatral. Amb 42 anys ja és reconeguda internacionalment. Una de les seves obres “Estado vegetal” va ser programada al juliol del 2019 a la Biennale di Venezia i aquesta producció del Teatre Nacional, “Fuego fuego” ens confirma la vàlua d’aquesta xilena que busca formes experimentals de la dramatúrgia. Ella fa recerca sobre tot allò que no és humà fent un teatre post-antropocèntric. Amb “Estado Vegetal” investiga, dialoga amb el món vegetal. Actualment està treballant en una obra sobre les pedres i el món mineral. En aquesta línia no humana, ens presenta aquesta obra, en la que el foc és el protagonista, el foc és l’actor i l’actriu, el vehicle que utilitza per mostrar les misèries de la humanitat.
En el mateix camí per donar personalitat a objectes vius no humans, parla del foc en tots els seus vessants, des de la vida que dona a la destrucció que provoca. Utilitza el foc per parlar del perill de les construccions de fusta de pi, de l’explotació de les terres i de les persones, de les pires de càstig infligit a les bruixes per por del seu poder i la seva saviesa, del foc per demostrar descontent, desengany i ira. El foc ens parla també d’algun desastre com l’ecològic. Ella aprofita també per fer crítica als mitjans, als periodistes de la compassió, als “opinòlegs” sense fonament.
En diferents espais del mateix escenari, els intèrprets Héctor Morales i Núria Lloansi van desenvolupant els temes sota la presencia del foc amb un llenguatge inconnex, abstracte i repetitiu que actua de fil d’unió. Tot això amb l’escenografia i il·luminació impactants d’Andrés Poirot. Els sorolls són moltes vegades embogidors com ho és la ràbia. En el silenci que es produeix després de l’incendi, els personatges amb moviments robòtics acompanyats de la música electrònica de Diego Noguera, semblen enrampats pel corrent elèctric. El llenguatge del cos i la música són també crítics amb la mala utilització del foc per part de la humanitat. Agraïm al TNC la proposta digital d’algunes de les obres de la cartellera d’enguany amb una excel·lent gravació.