Dues parelles tancades durant tres dies en un hotel d’un país en revolta. A fora, la gent es replanteja la seva vida i surt al carrer, fins i tot amb violència. Volen canviar la seva situació social. I què fan els personatges dins de l’hotel? Caldrà veure l’obra per saber-ho, però puc avançar que en Josep Maria Miró aconsegueix fer un paral·lisme molt interessant entre la revolta exterior i els plantejaments de la vida de les dues parelles, que resten tancades i protegides a l’interior de l’hotel. L’autor ens presenta dues parelles d’edats i sectors socials diferents. Així, els conflictes presentats són més diversos.
Sovint, els humans, seguim la nostra vida quotidiana sense grans plantejaments vitals. No tenim temps. Això també passa als pobles d’arreu del món. Fins que alguna guspira encén la revolta. Les revoltes poden ser exteriors (socials) o interiors (vitals). En aquesta obra es presenten les dues vessants. Es capta la incertesa de les dues revoltes perquè no asseguren un món, una vida millor. Pel camí, cauen individus i records. Les forces d’ordre, exteriors i interiors, reprimeixen. Tot ha de tornar al seu lloc. Al mateix temps, aquesta dualitat no amaga la visió paternalista del primer món cap als països que volen canviar el paper que els han assignat en l’estructura mundial.
El text està molt ben dirigit pel mateix autor, que subratlla les forces contradictòries dels conflictes plantejats, amb una escenografia molt intel·ligent i funcional. Els quatre personatges estan interpretats per dos actors i dues actrius de primera línia. Tots estan a l’altura dels conflictes i fan que l’espectador es cregui tot el que veu i es plantegi si té alguna revolta pendent.